La cartografía digital como herramienta dinámica e integrativa para el estudio del poblamiento medieval. La propuesta metodológica del proyecto «Muntanya Viva»
Barra lateral del artículo
76)
Contenido principal del artículo
Autores/as
Resumen
82
Este artículo, de marcado carácter metodológico, ofrece una aproximación detallada al sistema de información histórico- arqueológico diseñado desde el proyecto de investigación Muntanya Viva para el estudio del poblamiento medieval en la zona del Pallars Jussà entre los siglos IV y XII. Se trata de un modelo de datos relacional que permite la integración de toda la información disponible, ya provenga de fuentes escritas o arqueológicas, y su posterior representación en una cartografía digital a través de un Sistema de Información Geográ_ca (SIG). Todo esto con el objetivo de poder analizar sincrónicamente la relación entre los distintos elementos que configuraban el paisaje en un momento concreto, así como diacrónicamente su evolución a lo largo del tiempo.
Palabras clave
Referencias
ABADAL I DE VINYALS, R. (1955): Catalunya Carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona.
ALEGRÍA TEJEDOR, W.; BATLLE BARÓ, S.; COSO ÁLVAREZ, J.; COSTA BADIA, X.; MALLOFRÉ LÓPEZ, B. (2020): «Vilavella del Castellet (Tremp, el Pallars Jussà): Resultats de les intervencions arqueològiques realitzades en el període 2015-2018 (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 156-165, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218
ALEGRÍA TEJEDOR, W.; CASTELL GRANADOS, P. (2020): «Les Esplugues de Segur i el Pui de Segur. Campanyes 2017-2018 (La Pobla de Segur, Pallars Jussà) (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 166-171, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218
AMBROSIO ARCAS, I.; ALEGRÍA TEJEDOR, W. (2020): «Sant Martí de les Tombetes: Fases d'ocupació, distribució i funcionament de la necròpolis (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 146-154, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218
AYERS, E. L. (2010): «Turning toward Place, Space, and Time», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 1-13, Bloomington.
BAIGES JARDÍ, I.; FELIU MONFORT, G.; SALRACH MARÈS, J. M. (2010): Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, Barcelona.
BARAUT OBIOLS, C. (1980): «Els documents, dels anys 981-1010, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 3, 7-166, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1981): «Els documents, dels anys 1010-1035, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 4, 7-186, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1982): «Els documents, dels anys 1036-1050, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 5, 7-158, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1987): «Els documents, dels anys 1051-1075, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 6, 7-243, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1985): «Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 7, 7-218, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1987): «Els documents, dels anys 1093-1100, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 8, 7-149, La Seu d'Urgell.
BARAUT OBIOLS, C. (1989): «Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 9, 7-312, La Seu d'Urgell.
BATLLE BARÓ, S. (2019): Digging (into) Data. Constructing a Digital Data Management System for an Archaeological Project (Trabajo final de máster defendido en la Katholieke Universiteit Leuven), Lovaina.
BENACH ROVIRA, N.; ALBET MAS, A. (2010): Edward W. Soja: La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical, Barcelona.
BENITO MONCLÚS, P. (1993): «Castell de Segur i vila de la Pobla», en A. Pladavall i Font (dir.): Catalunya Romànica. Vol. XV: El Pallars, 47, Barcelona.
BERTINI, A.; COLESANTI, G. T.; SOLER SALA, M. (2020): «La rete monastica nel tessuto urbano di Napoli (secc. XII-XVI) = The Monastic Network in the Urban Neapolitan Fabric (12th- 16th centuries)», SVMMA, n.º 15, 55-73, Barcelona. https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/31802
BODENHAMER, D. J. (2008): «History and GIS: Implications for the Discipline», en A. K. Knowles y A. Hillier (eds.): Placing History. How Maps, Spatial Data, and GIS Are Changing Historical Scholarship, 219-233, Redlands.
BODENHAMER, D. J. (2010): «The Potential of Spatial Humanities», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 14-30, Bloomington.
BOLÒS MASCLANS, J. (2001): Cartografia i història medieval: 1r seminari del cicle «Els seminaris del Departament de Geografia i Història» (Lleida, 2000), Lleida.
BOLÒS MASCLANS, J. (2005): Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Barcelona.
BOLÒS MASCLANS, J.; HURTADO CUEVAS, V. (2012): Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), Barcelona.
BONALES CORTÉS, J. (2004): «Estructuració de l'espai i construcció del paisatge a la Catalunya Nord-Occidental. L'exemple de la Feixa al Pallars Jussà», en E. Vicedo Rius (ed.): Medi, territori i història. Les transformacions territorials en el món rural català occidental, 165-188, Lleida.
BONET DONATO, M.; SANMARTÍ ROSET, M. (2018): Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII). Diplomatari. Comandes i societat, Lleida, Tarragona.
COSTA BADIA, X. (2019a): «El monestir i el seu entorn. La formació i consolidació del patrimoni monàstic de Sant Joan durant l'abadiat d'Emma (c.885-c.942)», en C. Boada Catasús, I. Brugués Massot y X. Costa Badia (eds.): El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), 109-125, Barcelona.
COSTA BADIA, X. (2019b): Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X) (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/668151
COSTA BADIA, X. (2020): «La religiositat femenina no reglada als comtats catalans dels segles IX i X: una aproximació territorial i a les seves relacions en xarxa = Non-Regulated Female Religiosity in the Catalan Counties in the Ninth and Tenth Centuries: A Territorial and Network Oriented Approach», SVMMA, n.º 15, 35-54, Barcelona. https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/31800
COSTA BADIA, X.; SANCHO I PLANAS, M.; SOLER SALA, M. (2017): «Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval », en G. T. Colesanti, B. Garí y N. Jornet-Benito (eds.): Clarisas y Dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, 449-486, Florencia. http://www.rmoa.unina.it/id/eprint/4790
CRESPO SOLANA, A. (2013): «La Historia geográficamente integrada y los Sistemas de Información Geográfica (SIG): concepto y retos metodológicos», Tiempos modernos, n.º 26, 1-33, Madrid. http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/331
DEL FRESNO BERNAL, P. (2016): Sistema de Información Arqueológica. Propuesta de normalización, desarrollo conceptual e informático (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad del País Vasco), Vitoria. http://hdl.handle.net/10810/18925
DEL FRESNO BERNAL, P.; MAURI MARTÍ, A. (2020): «Una propuesta de sistematización para la gestión de la documentación e información arqueológica (SIA)», en J. L. Lerma García, A. Maldonado Zamora y V. M. López-Menchero Bendicho (eds.): I Simposio anual de Patrimonio Natural y Cultural. ICOMOS España, 585-593, Valencia. https://doi.org/10.4995/icomos2019.2019.11711
DEPARTAMENT DE CULTURA (2018a): Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. http://invarque.cultura.gencat.cat
DEPARTAMENT DE CULTURA (2018b): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. http://invarquit.cultura.gencat.cat FELIU MONFORT, G.; SALRACH MARÈS, J. M. (1999): Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona.
FERNÁNDEZ FERRER, M. (2019): Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles VI-X. Una demostració pràctica dels sistemes d'informació geogràfica (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803 /666872
GARCIA CASAS, D.; OLIVA, M.; GASSIOT BALLBÉ, E. (2015): «Assentaments ramaders d'alta muntanya al Pallars i l'Alta Ribagorça: aparició i canvis durant l'Antiguitat Tardana i l'Edat Mitjana (segles IV-XIV)», en J. M. Vila (ed.): Actes del Vè Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 603-614, Barcelona.
GARÍ, B.; SOLER SALA, M.; SANCHO I PLANAS, M.; NIETO-ISABEL, D. I.; ROSILLO LUQUE, A. (2014): «CLAUSTRA. Propuesta metodológica para el estudio territorial del monacato femenino», Anuario de estudios medievales, n.º 44/1, 21-50, Barcelona. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.01
GAVÍN BARCELÓ, J. M. (1981): Inventari d'Esglésies. Vol. VIII: El Pallars Jussà, Barcelona.
GREGORY, I. N. (2010): «Exploiting Time and Space: A Challenge for GIS in the Digital Humanities», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 58-75, Bloomington.
KNOWLES, A. K. (2008): «GIS and History», en A. K. Knowles y A. Hillier (eds.): Placing History. How Maps, Spatial Data, and GIS Are Changing Historical Scholarship, 1-25, Redlands.
MAURI MARTÍ, A. (2006): La configuració del paisatge medieval. El comtat de Barcelona fins al segle XI (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065
MAURI MARTÍ, A.; TRAVÉ ALLEPUZ, E.; DEL FRESNO BERNAL, P. (2012): «An Integrated Implementation for Written and Material Sources: Conceptual Challenge and Technological Resources», en I. Ollich Castanyer (ed.): Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques, 41-64, Londres. https://doi.org/10.5772/38934
NOLASCO AZUAGA, N. (2003): «Recerques arqueològiques al jaciment de Sant Martí de les Tombetes 1998-2001 (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)», en M. Genera Monells (coord.): Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000. Vol. II, 147-158, Barcelona.
PLADEVALL I FONT, A. (1993): Catalunya Romànica. Vol. XV: El Pallars, Barcelona.
RODRÍGUEZ DUQUE, J. I.; GONZÁLEZ PÉREZ, J. R. (1979): «La muralla ciclópea de Mur (La Guardia de Noguera, Lérida)», en XV Congreso Nacional de Arqueología, Lugo 28 al 30 septiembre 1977, 1229-1236, Zaragoza.
SALES-CARBONELL, J.; SANCHO I PLANAS, M. (2019): «Monastic Networks and Livestock Activity: Relationships and Contacts at Regional Level in the Southern Slopes of the Pyrenees (6th-9th Centuries)», en O. Delouis, M. Mossakowska-Gaubert y A. Peters- Custot (eds.): Les Mobilités Monastiques en Orient et en Occident de l'Antiquité Tardive au Moyen Âge (IVe-XVe siècle), 197-222, Roma. https://doi.org/10.4000/books.efr.4473
SANCHO I PLANAS, M. (2005): «El Montsec entre la serra i la vall: percepció del territori i construcció d'un paisatge a l'Edat Mitjana», en A. Catafau (ed.): Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'époque moderne: exploitation, gestion, appropriation, 71-86, Perpiñán.
SANCHO I PLANAS, M. (2009): Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Tremp.
SANCHO I PLANAS, M. (2018): «Recursos alimentaris en el monestir d'època visigoda de Santa Cecília dels Altimiris (Sant Esteve de la Sagra - Pallars Jussà)», Revista d'Arqueologia de Ponent, n.º 28, 63-80, Lleida. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.3
SANCHO I PLANAS, M.; ALEGRÍA TEJEDOR, W. (2017): «Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantiguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX», Archeologia Medievale, n.º 44, 155-170.
SANCHO I PLANAS, M.; SOLER SALA, M. (2018): «Balnearis, hospitals i santuaris al Pirineu català: Identificació i definició de les àrees d'assistència a l'Edat Mitjana», en J. Bolòs Masclans (ed.): Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, 233-272, Lleida.
SOLER SALA, M. (2007): Els espais d'intercanvi. El mercat en el procés de gènesi i consolidació del feudalisme al comtat de Barcelona (segles IX-XIII) (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona.
SOLER SALA, M. (2017): «Propiedad monástica y sustento alimentario: el patrimonio productivo del monasterio de Sant Cugat del Vallès (siglos X y XI)», Hortus Artium Medievalium, n.º 23/1, 478-489, Zagreb. https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113739
SOLER SALA, M. (2019): «Mucho más que mapas. El uso de los GIS en el estudio económico- territorial del condado de Barcelona y en el análisis del paisaje espiritual durante la Edad Media», Revista de Humanidades Digitales, n.º 3, 94-109, Madrid. https://doi.org/10.5944/rhd.vol.3.2019.23510
TOMÁS FACI, G. (2021): «El monasterio de San Martín de Asán en su contexto territorial», en C. Martin y J. J. Larrea Conde (eds.): Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán, 83-104, Burdeos.
TOMÁS FACI, G.; MARTÍN IGLESIAS, J. C. (2017): «Cuatro documentos inéditos del monasterio visigodo de San Martín de Asán (522-586)», Mittellateinisches Jahrbuch, n.º 52, 261- 286, Stuttgart.
Detalles
Detalles del artículo
Esta obra está bajo licencia internacional Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObrasDerivadas 4.0.
CESIÓN DE DERECHOS
Al enviar el artículo para su evaluación y posterior publicación en la revista Cuadernos de Arqueología, el AUTOR cede de manera exclusiva los derechos de comunicación pública, reproducción, distribución y venta para su explotación comercial a la Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones, por el plazo máximo legal vigente -toda la vida del autor y setenta años después de su muerte o declaración de fallecimiento-, en cualquier país, y en cualquiera de las actuales y futuras modalidades de edición tanto en versión impresa como electrónica.
En el caso de que el artículo no fuera aceptado para su publicación, esta cesión de derechos decae con la comunicación de la negativa al AUTOR.
El AUTOR afirma que el artículo es inédito, que no ha sido enviado simultáneamente a otro medio de publicación y que los derechos no han sido cedidos de forma exclusiva con anterioridad. Se hace responsable frente a la Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones de la autoría y originalidad de su obra, así como de todas las cargas pecuniarias que pudieran derivarse para Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones, a favor de terceros con motivo de acciones, reclamaciones o conflictos derivados del incumplimiento de obligaciones por parte del AUTOR.
