Xavier Costa-Badia e-mail(Inicie sesión) , Marta Sancho-i-Planas e-mail(Inicie sesión)

Contenido principal del artículo

Autores/as

Xavier Costa-Badia e-mail(Inicie sesión)
Marta Sancho-i-Planas e-mail(Inicie sesión)

Resumen

71

Este artículo, de marcado carácter metodológico, ofrece una aproximación detallada al sistema de información histórico- arqueológico diseñado desde el proyecto de investigación Muntanya Viva para el estudio del poblamiento medieval en la zona del Pallars Jussà entre los siglos IV y XII. Se trata de un modelo de datos relacional que permite la integración de toda la información disponible, ya provenga de fuentes escritas o arqueológicas, y su posterior representación en una cartografía digital a través de un Sistema de Información Geográ_ca (SIG). Todo esto con el objetivo de poder analizar sincrónicamente la relación entre los distintos elementos que configuraban el paisaje en un momento concreto, así como diacrónicamente su evolución a lo largo del tiempo.

Palabras clave

Paisaje, Cartografía histórica, Bases de datos, Sistemas de Información Geográfica (SIG), Fuentes arqueológicas, Fuentes escritas

Referencias

ABADAL I DE VINYALS, R. (1955): Catalunya Carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona.

ALEGRÍA TEJEDOR, W.; BATLLE BARÓ, S.; COSO ÁLVAREZ, J.; COSTA BADIA, X.; MALLOFRÉ LÓPEZ, B. (2020): «Vilavella del Castellet (Tremp, el Pallars Jussà): Resultats de les intervencions arqueològiques realitzades en el període 2015-2018 (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 156-165, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218

ALEGRÍA TEJEDOR, W.; CASTELL GRANADOS, P. (2020): «Les Esplugues de Segur i el Pui de Segur. Campanyes 2017-2018 (La Pobla de Segur, Pallars Jussà) (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 166-171, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218

AMBROSIO ARCAS, I.; ALEGRÍA TEJEDOR, W. (2020): «Sant Martí de les Tombetes: Fases d'ocupació, distribució i funcionament de la necròpolis (Projecte Muntanya Viva)», en Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 146-154, Lleida. http://hdl.handle.net/10687/428218

AYERS, E. L. (2010): «Turning toward Place, Space, and Time», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 1-13, Bloomington.

BAIGES JARDÍ, I.; FELIU MONFORT, G.; SALRACH MARÈS, J. M. (2010): Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, Barcelona.

BARAUT OBIOLS, C. (1980): «Els documents, dels anys 981-1010, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 3, 7-166, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1981): «Els documents, dels anys 1010-1035, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 4, 7-186, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1982): «Els documents, dels anys 1036-1050, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 5, 7-158, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1987): «Els documents, dels anys 1051-1075, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 6, 7-243, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1985): «Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 7, 7-218, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1987): «Els documents, dels anys 1093-1100, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 8, 7-149, La Seu d'Urgell.

BARAUT OBIOLS, C. (1989): «Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia, n.º 9, 7-312, La Seu d'Urgell.

BATLLE BARÓ, S. (2019): Digging (into) Data. Constructing a Digital Data Management System for an Archaeological Project (Trabajo final de máster defendido en la Katholieke Universiteit Leuven), Lovaina.

BENACH ROVIRA, N.; ALBET MAS, A. (2010): Edward W. Soja: La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical, Barcelona.

BENITO MONCLÚS, P. (1993): «Castell de Segur i vila de la Pobla», en A. Pladavall i Font (dir.): Catalunya Romànica. Vol. XV: El Pallars, 47, Barcelona.

BERTINI, A.; COLESANTI, G. T.; SOLER SALA, M. (2020): «La rete monastica nel tessuto urbano di Napoli (secc. XII-XVI) = The Monastic Network in the Urban Neapolitan Fabric (12th- 16th centuries)», SVMMA, n.º 15, 55-73, Barcelona. https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/31802

BODENHAMER, D. J. (2008): «History and GIS: Implications for the Discipline», en A. K. Knowles y A. Hillier (eds.): Placing History. How Maps, Spatial Data, and GIS Are Changing Historical Scholarship, 219-233, Redlands.

BODENHAMER, D. J. (2010): «The Potential of Spatial Humanities», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 14-30, Bloomington.

BOLÒS MASCLANS, J. (2001): Cartografia i història medieval: 1r seminari del cicle «Els seminaris del Departament de Geografia i Història» (Lleida, 2000), Lleida.

BOLÒS MASCLANS, J. (2005): Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Barcelona.

BOLÒS MASCLANS, J.; HURTADO CUEVAS, V. (2012): Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), Barcelona.

BONALES CORTÉS, J. (2004): «Estructuració de l'espai i construcció del paisatge a la Catalunya Nord-Occidental. L'exemple de la Feixa al Pallars Jussà», en E. Vicedo Rius (ed.): Medi, territori i història. Les transformacions territorials en el món rural català occidental, 165-188, Lleida.

BONET DONATO, M.; SANMARTÍ ROSET, M. (2018): Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII). Diplomatari. Comandes i societat, Lleida, Tarragona.

COSTA BADIA, X. (2019a): «El monestir i el seu entorn. La formació i consolidació del patrimoni monàstic de Sant Joan durant l'abadiat d'Emma (c.885-c.942)», en C. Boada Catasús, I. Brugués Massot y X. Costa Badia (eds.): El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), 109-125, Barcelona.

COSTA BADIA, X. (2019b): Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X) (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/668151

COSTA BADIA, X. (2020): «La religiositat femenina no reglada als comtats catalans dels segles IX i X: una aproximació territorial i a les seves relacions en xarxa = Non-Regulated Female Religiosity in the Catalan Counties in the Ninth and Tenth Centuries: A Territorial and Network Oriented Approach», SVMMA, n.º 15, 35-54, Barcelona. https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/31800

COSTA BADIA, X.; SANCHO I PLANAS, M.; SOLER SALA, M. (2017): «Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval », en G. T. Colesanti, B. Garí y N. Jornet-Benito (eds.): Clarisas y Dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, 449-486, Florencia. http://www.rmoa.unina.it/id/eprint/4790

CRESPO SOLANA, A. (2013): «La Historia geográficamente integrada y los Sistemas de Información Geográfica (SIG): concepto y retos metodológicos», Tiempos modernos, n.º 26, 1-33, Madrid. http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/331

DEL FRESNO BERNAL, P. (2016): Sistema de Información Arqueológica. Propuesta de normalización, desarrollo conceptual e informático (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad del País Vasco), Vitoria. http://hdl.handle.net/10810/18925

DEL FRESNO BERNAL, P.; MAURI MARTÍ, A. (2020): «Una propuesta de sistematización para la gestión de la documentación e información arqueológica (SIA)», en J. L. Lerma García, A. Maldonado Zamora y V. M. López-Menchero Bendicho (eds.): I Simposio anual de Patrimonio Natural y Cultural. ICOMOS España, 585-593, Valencia. https://doi.org/10.4995/icomos2019.2019.11711

DEPARTAMENT DE CULTURA (2018a): Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. http://invarque.cultura.gencat.cat

DEPARTAMENT DE CULTURA (2018b): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. http://invarquit.cultura.gencat.cat FELIU MONFORT, G.; SALRACH MARÈS, J. M. (1999): Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona.

FERNÁNDEZ FERRER, M. (2019): Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles VI-X. Una demostració pràctica dels sistemes d'informació geogràfica (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803 /666872

GARCIA CASAS, D.; OLIVA, M.; GASSIOT BALLBÉ, E. (2015): «Assentaments ramaders d'alta muntanya al Pallars i l'Alta Ribagorça: aparició i canvis durant l'Antiguitat Tardana i l'Edat Mitjana (segles IV-XIV)», en J. M. Vila (ed.): Actes del Vè Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 603-614, Barcelona.

GARÍ, B.; SOLER SALA, M.; SANCHO I PLANAS, M.; NIETO-ISABEL, D. I.; ROSILLO LUQUE, A. (2014): «CLAUSTRA. Propuesta metodológica para el estudio territorial del monacato femenino», Anuario de estudios medievales, n.º 44/1, 21-50, Barcelona. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.01

GAVÍN BARCELÓ, J. M. (1981): Inventari d'Esglésies. Vol. VIII: El Pallars Jussà, Barcelona.

GREGORY, I. N. (2010): «Exploiting Time and Space: A Challenge for GIS in the Digital Humanities», en D. J. Bodenhamer, J. Corrigan y T. M. Harris (eds.): The Spatial Humanities. GIS and the Future of Humanities Scholarship, 58-75, Bloomington.

KNOWLES, A. K. (2008): «GIS and History», en A. K. Knowles y A. Hillier (eds.): Placing History. How Maps, Spatial Data, and GIS Are Changing Historical Scholarship, 1-25, Redlands.

MAURI MARTÍ, A. (2006): La configuració del paisatge medieval. El comtat de Barcelona fins al segle XI (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065

MAURI MARTÍ, A.; TRAVÉ ALLEPUZ, E.; DEL FRESNO BERNAL, P. (2012): «An Integrated Implementation for Written and Material Sources: Conceptual Challenge and Technological Resources», en I. Ollich Castanyer (ed.): Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques, 41-64, Londres. https://doi.org/10.5772/38934

NOLASCO AZUAGA, N. (2003): «Recerques arqueològiques al jaciment de Sant Martí de les Tombetes 1998-2001 (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)», en M. Genera Monells (coord.): Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000. Vol. II, 147-158, Barcelona.

PLADEVALL I FONT, A. (1993): Catalunya Romànica. Vol. XV: El Pallars, Barcelona.

RODRÍGUEZ DUQUE, J. I.; GONZÁLEZ PÉREZ, J. R. (1979): «La muralla ciclópea de Mur (La Guardia de Noguera, Lérida)», en XV Congreso Nacional de Arqueología, Lugo 28 al 30 septiembre 1977, 1229-1236, Zaragoza.

SALES-CARBONELL, J.; SANCHO I PLANAS, M. (2019): «Monastic Networks and Livestock Activity: Relationships and Contacts at Regional Level in the Southern Slopes of the Pyrenees (6th-9th Centuries)», en O. Delouis, M. Mossakowska-Gaubert y A. Peters- Custot (eds.): Les Mobilités Monastiques en Orient et en Occident de l'Antiquité Tardive au Moyen Âge (IVe-XVe siècle), 197-222, Roma. https://doi.org/10.4000/books.efr.4473

SANCHO I PLANAS, M. (2005): «El Montsec entre la serra i la vall: percepció del territori i construcció d'un paisatge a l'Edat Mitjana», en A. Catafau (ed.): Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'époque moderne: exploitation, gestion, appropriation, 71-86, Perpiñán.

SANCHO I PLANAS, M. (2009): Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Tremp.

SANCHO I PLANAS, M. (2018): «Recursos alimentaris en el monestir d'època visigoda de Santa Cecília dels Altimiris (Sant Esteve de la Sagra - Pallars Jussà)», Revista d'Arqueologia de Ponent, n.º 28, 63-80, Lleida. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.3

SANCHO I PLANAS, M.; ALEGRÍA TEJEDOR, W. (2017): «Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantiguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX», Archeologia Medievale, n.º 44, 155-170.

SANCHO I PLANAS, M.; SOLER SALA, M. (2018): «Balnearis, hospitals i santuaris al Pirineu català: Identificació i definició de les àrees d'assistència a l'Edat Mitjana», en J. Bolòs Masclans (ed.): Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, 233-272, Lleida.

SOLER SALA, M. (2007): Els espais d'intercanvi. El mercat en el procés de gènesi i consolidació del feudalisme al comtat de Barcelona (segles IX-XIII) (Tesis doctoral inédita defendida en la Universidad de Barcelona), Barcelona.

SOLER SALA, M. (2017): «Propiedad monástica y sustento alimentario: el patrimonio productivo del monasterio de Sant Cugat del Vallès (siglos X y XI)», Hortus Artium Medievalium, n.º 23/1, 478-489, Zagreb. https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113739

SOLER SALA, M. (2019): «Mucho más que mapas. El uso de los GIS en el estudio económico- territorial del condado de Barcelona y en el análisis del paisaje espiritual durante la Edad Media», Revista de Humanidades Digitales, n.º 3, 94-109, Madrid. https://doi.org/10.5944/rhd.vol.3.2019.23510

TOMÁS FACI, G. (2021): «El monasterio de San Martín de Asán en su contexto territorial», en C. Martin y J. J. Larrea Conde (eds.): Nouvelles chartes visigothiques du monastère pyrénéen d'Asán, 83-104, Burdeos.

TOMÁS FACI, G.; MARTÍN IGLESIAS, J. C. (2017): «Cuatro documentos inéditos del monasterio visigodo de San Martín de Asán (522-586)», Mittellateinisches Jahrbuch, n.º 52, 261- 286, Stuttgart.

Métricas

Search GoogleScholar


Detalles

Detalles del artículo

Sección
Estudios