Jordi Guàrdia-Felip e-mail(Inicie sesión)

Contenido principal del artículo

Autores/as

Jordi Guàrdia-Felip e-mail(Inicie sesión)

Resumen

416

El gran valor estratégico y geopolítico de la ciudad romana de Iulia Libica era que estaba enclavada en el principal paso de los Pirineos Orientales, a más de 1220 m de altura y junto al río Segre, en el límite norte de la Hispania Citerior. Arquitectónicamente destaca el programa decorativo del foro y su templo. De fundación augustea o tiberiana, su época de esplendor hay que situarla durante los siglos I-II d. C.

Palabras clave

Hispania Citerior, Pirineos Orientales, romanización, arquitectura romana, urbanismo romano, foro, templo

Referencias

ALIAGA, S.; ANDREU, R.; MERCADAL, O.; OLESTI, O. (1998): «Territori i vies de comunicació a la Cerdanya en època romana», XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 261-283, Puigcerdà.

ARANEGUI, C.; HERNÁNDEZ, M.; LÓPEZ PIÑOL y colaboradores (1987): «El foro de Saguntum. La planta arquitectònica». A: Los foros provinciales de Occidente, Ministerio de Cultura, 73-97, Madrid.

BADIE, A.; SABRAYROLLES, R.; SCHENCK, J. L. (1994): «Saint–Bertand–de–Comminges. Le temple du forum et le monument a enceinte circulaire», Études d’Archéologie urbaine, 1, Bordeaux.

BARRUOL, G.; MARICHAL, R. (1987): «Le forum de Ruscino» A: Los foros provinciales de Occidente, Ministerio de Cultura, Madrid, 45-54.

CAMPILLO, J.; BORRÀS, E. (1996): «Noves dades sobre Iulia Lybica (Llívia, la Cerdanya) a partir de la revisió de materials», Cypsela XI, 99-103, Girona.

CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J.; GUITART, J.; OLESTI, O. (2014): «Prospecció arqueològica i sondejos al forum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya)», XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Besalú, 253-260, Girona.

CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J.; GUITART.; DI FEBO, R.; LAPUENTE, P.; GUTIÉRREZ, A. (en prensa): «Las esculturas del Fórum de Iulia Libica (Llívia)», 2020.

COTS, P. (2007): «El planell de Sanaüja (la Pobla de Segur, Pallars Jussà). L’assentament “ibèric” més septentrional al Pallars?», Actes del XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 novembre de 2006, Institut d’Estudis Ceretans, 685-695, Puigcerdà.

CRESPO, C. (2011): «Recepy Pyraneum. Estudi històric dels Pirineus en època antiga», Tesi doctoral dirigida pel Catedràtic d’Història Antiga de la UAB Dr. Alberto Prieto Arcinega.

DELCOR, M. (1976): «La romanisation de la Cerdagne», Cypsela, I, 145-154, Girona.

DUPRÉ, N. (1983): «La vallée de l’Ebre et les routes transpyrénéennes antiques», Caesaerodunum, 8, XVIII, 393-41, 398.

ETXEBARRIA, A. (2008): «Los foros romanos republicanos en la Italia centro–meridional tirrena: origen y evolución formal», CSIC, Serie Arqueológica, 10, Madrid.

JIMÉNEZ, J. L. (1987): «Los modelos constructivos en la arquitectura Forense de la Península Ibérica», 76.

GARCÍA, J. L. (2003): «La Península Ibérica en la Geografía de Claudio Ptolomeo», Anejos de Veleia, Series Minor, 19, Vitoria–Gasteiz.

GUÀRDIA, J. ; CARRERAS, J. ; DE SOTO, P. (2017): «Circuits comercials de Iulia Libica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres», Revista Arqueològica de Ponent, 27, 147-168, Lleida.

GUÀRDIA, J.; GUITART, J.; CARRERAS, C.; OLESTI, O. (2017): «El fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques», A: O. Olesti, J. Oller, J. Morera (Eds.): Actes del I Congrès d’Arqueologia dels Pirineus, Arqueopyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Bolvir (1-3 octubre 2015), Treballs d’Arqueologia, número 21, páginas 181-204, UAB.

GUÀRDIA, J. (2018): «El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia romana de Llívia (Cerdanya)». Tesi doctoral dirigida pels Drs. Josep Guitart i Oriol Olesti, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Universitat Rovira i Virgil.

GUÀRDIA, J. ; CARRERAS, C. ; GUITART, J. ; RAMON, M. (2018): «El fòrum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya): les darreres campanyes 2016-2017», Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de Girona, páginas 231-246, Caldes de Malavella.

GUITART, J.; PADRÓS, P.; FONOLLÀ, A. (1994): «Aproximació a l’esquema urbanístic fundacional de la ciutat romana de Baetulo (Badalona)», La ciutat en el món romà. Actes del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica (Tarragona, 1993, 5-11 de setembre), Vol. 2, páginas 188-191, Tarragona.

MAGALLÓN, M.ª A.; SILLIÈRES, P. èd. (2013): «Labitolosa (La Puebla de Castro, province de Huesca, Espagne): una citè romaine de l’Hispanie citérieure» (coll. « Mémoires », 33), Burdeos, Ausonius, 2013, pàgina 480.

MARTÍN BUENO, M. (1987): «El foro de Bilbilis (Zaragoza)».

MARTÍN BUENO, M.; SÁENZ PRECIADO (2016): «El programa de monumentalización del Municipium Augusta Bilbilis: la creación de una ciudad escaparate», Aquitania 37/1.

MAYER, M. ; RODÀ, I. (1985): «L’epigrafia romana a Catalunya. Estat de la qüestió i darreres novetats», Fonamen, 5, Curial Edicions Catalanes, páginas 172-175, Barcelona.

MERCADAL, O. ; OLESTI, O. (2005): «La Cerdanya: transformacions d’un poble i d’un paisatge pirinenc en època antiga». A: Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica. Actes del II Congrés Internacional d’Història dels Pirineus, páginas 181-274, Girona.

MOIX, E. (2010): «Intervenció arqueològica a Cal Barrier (Llívia)», Actes de les Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, páginas 259-266, Arbúcies.

MOLLO, R. (1999): «Il complesso forense di Augusta Praetoria (Aosta). Problematiche, realtà e prospettive» in M. Barra Bagnasco, M. C. Conti (a cura di), Studi di archeologia clasica dedicati a Giorgio Gullini per i quarant’anni de insegnamento, Torino, 97-119.

NOLLA, J. M.; RODÀ, I. (1995): «El sector meridional dels Pirineus a l’època antiga. Unes reflexions», X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, páginas 507-515, Puigcerdà.

OLESTI, O. (1993): «La Cerdanya en Època Antiga: Romanització i actuació cadastral», Estudios de la Antigüedad, 6/7, páginas 133-154.

OLESTI, O. (2014): «Paisajes de alta montaña: Roma y los Pirineos». A: O. Olesti (Ed.): «Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio», Dstoria edicions, páginas 321-374, Sabadell.

OLESTI, O.; GUITART, J.; CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J. (2015): «El fòrum de Iulia Libica», Era. Revista cerdana de recerca, número 1, páginas 97-111, Puigcerdà.

OLIVA, M. (1976): «Troballes romanes a Llívia», I Col·loqui Internacional d´Arqueologia de Puigcerdà, páginas 136-140, Puigcerdà.

PADRÓ, J.; CAMPMAJO, P. (1978): «Els ceretans», II Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, páginas 189-210, Puigcerdà.

PADRÓ, J.; FERRAN, A. M.ª; CURA, M. (1978): «Treballs arqueològics a Llívia», Cypsela II, páginas 233-246, Girona.

PADRÓ, J. (1984): «Les vies de comunicació romanes al Pirineu català», Hannibal Pyrenaeum transgeditur: XXII centenari del pas d’Annibal pel Pirineu, 218 a. C. V Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, páginas 61-87, Puigcerdà.

PADRÓ, J. (2000): Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica, Sèrie monogràfica, 20, Centre d’Investigacions Arqueològiques, páginas 15-48, Girona.

PANOSA, M. I. (1995): «El paper de la Cerdanya com a nexe entre el territori ibèric del nord i el sud del Pirineu. Problemàtica del seu corpus d’inscripcions ibèriques», X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, páginas 465-482, Puigcerdà.

PESANDO, F.; GUIDOBALDI, M. P. (2006): «Pompei, Oplontis, Ercolano y Stabiae», Guide Archeologiche Laterza, páginas 84-87.

PONS, J. (1994): Territori i societat romana a Catalunya, dels inicis al Baix Imperi, Ed. Edicions 62, Barcelona.

RIBAS i BERTRAN, M. (1988): Els orígens de Mataró, Rafael Dalmau, Barcelona.

RICO, CH. (1997): «Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIe siècle av. J.-C.-IVe siècle ap. J.-C.)», Bibliothèque de la Casa de Velázquez, número 14, Madrid.

ROJAS, A. (2002): «Excavació d’una casa romana a l’Hort de la Rectoria, Carrer dels Forns, 3-5 (Llívia, La Cerdanya). Octubre–desembre 2001», Actes de les Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, páginas 237-242, Sant Joan de les Abadesses.

ROMERO, L. (2014): «Los foros hispanoromanos del conuentus Caesaraugustanus», Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 22, páginas 149-217.

RUESTES, C. (2001): L’espai públic a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis: els fòrums, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.

RUIZ DE ARBULO, J. (1990): «El foro de Tarraco», Cypsela, VIII, Girona, páginas 119-138.

RUIZ DE ARBULO, J. (1998): «Tarraco, escenografia del poder, administración y justicia en una capital provincial romana (siglo II a. C.-II d. C.)», Empúries, 51, páginas 31-62.

Métricas





Search GoogleScholar


Detalles

Detalles del artículo

Sección
Estudios