La ciudad y el foro romano de «Iulia Libica» (Llívia, Cerdanya)
Barra lateral del artículo
Ver en DADUN
464)Cómo citar
832
Resumen
El gran valor estratégico y geopolítico de la ciudad romana de Iulia Libica era que estaba enclavada en el principal paso de los Pirineos Orientales, a más de 1220 m de altura y junto al río Segre, en el límite norte de la Hispania Citerior. Arquitectónicamente destaca el programa decorativo del foro y su templo. De fundación augustea o tiberiana, su época de esplendor hay que situarla durante los siglos I-II d. C.
Referencias
ALIAGA, S.; ANDREU, R.; MERCADAL, O.; OLESTI, O. (1998): «Territori i vies de comunicació a la Cerdanya en època romana», XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , 261-283, Puigcerdà .
ARANEGUI, C.; HERNÁNDEZ, M.; LÓPEZ PIÑOL y colaboradores (1987): «El foro de Saguntum. La planta arquitectònica». A: Los foros provinciales de Occidente, Ministerio de Cultura, 73-97, Madrid.
BADIE, A.; SABRAYROLLES, R.; SCHENCK, J. L. (1994): «Saint–Bertand–de–Comminges. Le temple du forum et le monument a enceinte circulaire», Études d’Archéologie urbaine, 1, Bordeaux.
BARRUOL, G.; MARICHAL, R. (1987): «Le forum de Ruscino» A: Los foros provinciales de Occidente, Ministerio de Cultura, Madrid, 45-54.
CAMPILLO, J.; BORRÀS, E. (1996): «Noves dades sobre Iulia Lybica (Llívia, la Cerdanya) a partir de la revisió de materials», Cypsela XI, 99-103, Girona.
CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J.; GUITART, J.; OLESTI, O. (2014): «Prospecció arqueològica i sondejos al forum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya)», XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Besalú, 253-260, Girona.
CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J.; GUITART.; DI FEBO, R.; LAPUENTE, P.; GUTIÉRREZ, A. (en prensa): «Las esculturas del Fórum de Iulia Libica (Llívia)», 2020.
COTS, P. (2007): «El planell de Sanaüja (la Pobla de Segur, Pallars Jussà ). L’assentament “ibèric” més septentrional al Pallars?», Actes del XIV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , 10-12 novembre de 2006, Institut d’Estudis Ceretans, 685-695, Puigcerdà .
CRESPO, C. (2011): «Recepy Pyraneum. Estudi històric dels Pirineus en època antiga», Tesi doctoral dirigida pel Catedrà tic d’Història Antiga de la UAB Dr. Alberto Prieto Arcinega.
DELCOR, M. (1976): «La romanisation de la Cerdagne», Cypsela, I, 145-154, Girona.
DUPRÉ, N. (1983): «La vallée de l’Ebre et les routes transpyrénéennes antiques», Caesaerodunum, 8, XVIII, 393-41, 398.
ETXEBARRIA, A. (2008): «Los foros romanos republicanos en la Italia centro–meridional tirrena: origen y evolución formal», CSIC, Serie Arqueológica, 10, Madrid.
JIMÉNEZ, J. L. (1987): «Los modelos constructivos en la arquitectura Forense de la Península Ibérica», 76.
GARCÍA, J. L. (2003): «La Península Ibérica en la Geografía de Claudio Ptolomeo», Anejos de Veleia, Series Minor, 19, Vitoria–Gasteiz.
GUÀRDIA, J. ; CARRERAS, J. ; DE SOTO, P. (2017): «Circuits comercials de Iulia Libica (Llívia): visions a partir de les cerà miques i els marbres», Revista Arqueològica de Ponent, 27, 147-168, Lleida.
GUÀRDIA, J.; GUITART, J.; CARRERAS, C.; OLESTI, O. (2017): «El fòrum de Iulia Libica i la capitalitat ceretana en època altimperial. Novetats arqueològiques», A: O. Olesti, J. Oller, J. Morera (Eds.): Actes del I Congrès d’Arqueologia dels Pirineus, Arqueopyrenae. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu oriental en època antiga. Bolvir (1-3 octubre 2015), Treballs d’Arqueologia, número 21, páginas 181-204, UAB.
GUÀRDIA, J. (2018): «El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia romana de Llívia (Cerdanya)». Tesi doctoral dirigida pels Drs. Josep Guitart i Oriol Olesti, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Català d’Arqueologia Clà ssica i Universitat Rovira i Virgil.
GUÀRDIA, J. ; CARRERAS, C. ; GUITART, J. ; RAMON, M. (2018): «El fòrum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya): les darreres campanyes 2016-2017», Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de Girona, páginas 231-246, Caldes de Malavella.
GUITART, J.; PADRÓS, P.; FONOLLÀ, A. (1994): «Aproximació a l’esquema urbanístic fundacional de la ciutat romana de Baetulo (Badalona)», La ciutat en el món romà . Actes del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clà ssica (Tarragona, 1993, 5-11 de setembre), Vol. 2, páginas 188-191, Tarragona.
MAGALLÓN, M.ª A.; SILLIÈRES, P. èd. (2013): «Labitolosa (La Puebla de Castro, province de Huesca, Espagne): una citè romaine de l’Hispanie citérieure» (coll. « Mémoires », 33), Burdeos, Ausonius, 2013, pà gina 480.
MARTÍN BUENO, M. (1987): «El foro de Bilbilis (Zaragoza)».
MARTÍN BUENO, M.; SÁENZ PRECIADO (2016): «El programa de monumentalización del Municipium Augusta Bilbilis: la creación de una ciudad escaparate», Aquitania 37/1.
MAYER, M. ; RODÀ, I. (1985): «L’epigrafia romana a Catalunya. Estat de la qüestió i darreres novetats», Fonamen, 5, Curial Edicions Catalanes, páginas 172-175, Barcelona.
MERCADAL, O. ; OLESTI, O. (2005): «La Cerdanya: transformacions d’un poble i d’un paisatge pirinenc en època antiga». A: Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica. Actes del II Congrés Internacional d’Història dels Pirineus, páginas 181-274, Girona.
MOIX, E. (2010): «Intervenció arqueològica a Cal Barrier (Llívia)», Actes de les Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, páginas 259-266, Arbúcies.
MOLLO, R. (1999): «Il complesso forense di Augusta Praetoria (Aosta). Problematiche, realtà e prospettive» in M. Barra Bagnasco, M. C. Conti (a cura di), Studi di archeologia clasica dedicati a Giorgio Gullini per i quarant’anni de insegnamento, Torino, 97-119.
NOLLA, J. M.; RODÀ, I. (1995): «El sector meridional dels Pirineus a l’època antiga. Unes reflexions», X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , páginas 507-515, Puigcerdà .
OLESTI, O. (1993): «La Cerdanya en Època Antiga: Romanització i actuació cadastral», Estudios de la Antigüedad, 6/7, páginas 133-154.
OLESTI, O. (2014): «Paisajes de alta montaña: Roma y los Pirineos». A: O. Olesti (Ed.): «Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio», Dstoria edicions, páginas 321-374, Sabadell.
OLESTI, O.; GUITART, J.; CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J. (2015): «El fòrum de Iulia Libica», Era. Revista cerdana de recerca, número 1, páginas 97-111, Puigcerdà .
OLIVA, M. (1976): «Troballes romanes a Llívia», I Col·loqui Internacional d´Arqueologia de Puigcerdà , páginas 136-140, Puigcerdà .
PADRÓ, J.; CAMPMAJO, P. (1978): «Els ceretans», II Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , páginas 189-210, Puigcerdà .
PADRÓ, J.; FERRAN, A. M.ª; CURA, M. (1978): «Treballs arqueològics a Llívia», Cypsela II, páginas 233-246, Girona.
PADRÓ, J. (1984): «Les vies de comunicació romanes al Pirineu català », Hannibal Pyrenaeum transgeditur: XXII centenari del pas d’Annibal pel Pirineu, 218 a. C. V Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , páginas 61-87, Puigcerdà .
PADRÓ, J. (2000): Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica, Sèrie monogrà fica, 20, Centre d’Investigacions Arqueològiques, páginas 15-48, Girona.
PANOSA, M. I. (1995): «El paper de la Cerdanya com a nexe entre el territori ibèric del nord i el sud del Pirineu. Problemà tica del seu corpus d’inscripcions ibèriques», X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà , páginas 465-482, Puigcerdà .
PESANDO, F.; GUIDOBALDI, M. P. (2006): «Pompei, Oplontis, Ercolano y Stabiae», Guide Archeologiche Laterza, páginas 84-87.
PONS, J. (1994): Territori i societat romana a Catalunya, dels inicis al Baix Imperi, Ed. Edicions 62, Barcelona.
RIBAS i BERTRAN, M. (1988): Els orígens de Mataró, Rafael Dalmau, Barcelona.
RICO, CH. (1997): «Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIe siècle av. J.-C.-IVe siècle ap. J.-C.)», Bibliothèque de la Casa de Velázquez, número 14, Madrid.
ROJAS, A. (2002): «Excavació d’una casa romana a l’Hort de la Rectoria, Carrer dels Forns, 3-5 (Llívia, La Cerdanya). Octubre–desembre 2001», Actes de les Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, páginas 237-242, Sant Joan de les Abadesses.
ROMERO, L. (2014): «Los foros hispanoromanos del conuentus Caesaraugustanus», Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 22, páginas 149-217.
RUESTES, C. (2001): L’espai públic a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis: els fòrums, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.
RUIZ DE ARBULO, J. (1990): «El foro de Tarraco», Cypsela, VIII, Girona, páginas 119-138.
RUIZ DE ARBULO, J. (1998): «Tarraco, escenografia del poder, administración y justicia en una capital provincial romana (siglo II a. C.-II d. C.)», Empúries, 51, páginas 31-62.
Número
Sección
CESIÓN DE DERECHOS
Al enviar el artículo para su evaluación y posterior publicación en la revista Cuadernos de Arqueología, el AUTOR cede de manera exclusiva los derechos patrimoniales y/o de explotación: reproducción, distribución, comunicación pública, transformación/traducción/
En el caso de que el artículo no fuera aceptado para su publicación, esta cesión de derechos decae con la comunicación de la negativa al AUTOR.
El AUTOR afirma que el artículo es inédito, que no ha sido enviado simultáneamente a otro medio de publicación y que los derechos no han sido cedidos de forma exclusiva con anterioridad. Se hace responsable frente a la Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones de la autoría y originalidad de su obra, así como de todas las cargas pecuniarias que pudieran derivarse para Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones, a favor de terceros con motivo de acciones, reclamaciones o conflictos derivados del incumplimiento de obligaciones por parte del AUTOR.