«Lucius Licinius Sura» y la producción de vino layetano. Reflexiones en torno a una nueva marca en ánfora tarraconense
Contenido principal del artículo
Resumen
En este estudio se plantea la posible relación del sello LLS, presente en un pivote de ánfora layetana de la forma Dressel 2 hallado en Caldes de Malavella, con la familia de Lucius Licinius Sura, notable personaje consular del siglo II d. C., y que proponemos aquí que pueda corresponder a un antepasado suyo relacionado con la producción de vino layetano o tarraconense.
Palabras clave
Referencias
ABASCAL, J. M. (1994): Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania, Murcia.
ALFÖLDY, G. (1975): Die Römischen Inschrinften von Tarraco (= RIT), Madrider Forschungen 10, Deutsches Archäologisches Institut, Berlín.
ALFÖLDY, G. (1996): «Der römische Bogenüber der Via Augusta bei Tarraco (Arc de Berà) und seine Inschrift», Klio, 78, páginas 158-170. https://doi.org/10.1524/klio.1996.78.1.158
ANDREU, J.; CURULLA, O.; OTIÑA, P. 2006: Un nuevo documento sobre los Minicii de Tarraco, Butlletí Arqueològic, 28, páginas 199-210.
BARTI, A.; PLANA, R.; TREMOLEDA, J. (2004): Llafranc romà. Quaderns de Palafrugell, 13. Ajuntament de Palafrugell-Diputació de Girona. Palafrugell.
BERNI, P. (2015): «Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses», Archivo Español de Arqueología, 88, páginas 187-201. https://doi.org/10.3989/aespa.088.015.010
BERNI, P. (2017-2018): «Dynamiques économiques de la production et du commerce des amphores Dressel 3-2 léétaniennes», en MAUNÉ, S.; BIGOT, F.; CORBEEL, J. (dirs.): Dossier. Recherches récentes sur les ateliers de production et les amphores vinaires de Gaule Narbonnaise et de Tarraconaise. Revue Archéologique de Narbonnaise, 51, páginas 227-236.
BERNI, P.; CARRERAS, C. y OLESTI, O. (2005): «La gens Licinia y el Nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y de gestión de un rico patrimonio familiar», Archivo Español de Arqueología, 78, páginas 167-187. https://doi.org/10.3989/aespa.2005.v78.79
BERNI, P.; MIRÓ, J. (2020): «Le vin léétanien et de Tarraco à Carthage. Contribution de l'épigraphie à la connaissance du développement économique de la Léétanie à l'époque julio-claudienne», Antiquités Africaines, 56, páginas 129-159. https://doi.org/10.4000/antafr.2268
BURCH, J.; NOLLA, J.M.; TREMOLEDA, J. (2015): La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Girona). BAR, International Series, 2770. Oxford. https://doi.org/10.30861/9781407314327
BUXÓ, R.; TREMOLEDA, J. (2002): Platja de Fenals (Lloret de Mar, la Selva): una indústria terrissera d'època romana a la Costa Brava, Ajuntament de Lloret de Mar. Lloret de Mar.
CABALLOS, A. (1990): Los senadores hispanorromanos y la romanización de Hispania (siglos I-III), 2 vols., Sevilla.
CARRERAS, C. (2019): «Catàleg de marques d'àmfora, tegula, dolia i signacula del Vallès Ocidental i Oriental». En CARRERAS, C.; FOLCH, J.; GUITART, J. (2019): Laietània interior: Marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental (Corpus International des Timbres Amphoriques, 27 - Union Académique Internationale), Barcelona.
CARRERAS, C.; FOLCH, J.; GUITART, J. (2019): Laietània interior: Marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental (Corpus International des Timbres Amphoriques, 27 - Union Académique Internationale), Barcelona.
CEIPAC (Centro para el estudio de la interdependencia provincial en la antigüedad clásica), http://ceipac.ub.edu/
COMAS, M. (1997): Baetulo. Les marques d'àmfora, IEC-Museu de Badalona. Barcelona.
COMAS, M.; CARRERAS, C. (2008): «Les àmfores de la Laietània: estat de la qüestió». En LÓPEZ MULLOR, A.; AQUILUÉ, X. (coords.): La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis, Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, Monografies, 8. Barcelona, páginas 177-188.
CORSI-SCIALLANO, M.; LIOU, B. (1985): Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4. Archaeonautica, 5 (número monográfico). https://doi.org/10.3406/nauti.1985.1133
COSTA, A. (2011): «Els espais de culte a les aigües al territorium de Gerunda», en COSTA, A.; PALAHÍ, LL.; VIVÓ, D. (eds.): Aquae Sacrae: agua y sacralidad en la antigüedad = Water shapes: meanings, uses and the architecural works of the most precious gift, Girona, páginas 29-58.
DELL'AMICO, P.; PALLARÈS, F (2007): «Le anfore della Laietania. Appunti e rifflessioni», Archaeologia Maritima Mediterranea, 4, páginas 53-133.
DESCAMPS, J.; BUXÓ, R. (1986): «El jaciment romà de Platja de Fenals (Lloret de Mar, la Selva)». Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Barcelona, páginas 63-68.
DUPRÉ, X. (1994): L'Arc romà de Berà, Barcelona.
ECK, W. 1970: Senatoren von Vespasian bis Hadrian, München.
FABRE, G.; MAYER, M. y RODÀ, I. (1985): Inscriptions romaines de Catalogne, I. Barcelone (sauf Barcino) (= IRC I), París.
FABRE, G.; MAYER, M. y RODÀ, I. (1997): Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino (= IRC IV), París.
JÁRREGA, R. (2016): «Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74 Contribución al estudio de la producción de ánforas vinarias en el noreste de la Hispania Citerior en época de Augusto», Revista d'Arqueologia de Ponent, 26, páginas 73-93.
JÁRREGA, R. (2017): «Una nueva y atípica marca en un ánfora de la forma Oberaden 74, hallada en la villa romana de La Llosa (Cambrils, Tarragona)», Boletín SECAH - Ex Officina Hispana, 8, páginas 59-61.
JÁRREGA, R. (2018): «Los nomina en la epigrafía anfórica de las ánforas Dressel 2-4 del NE de la Hispania Citerior. Cambios estructurales e implicación de las élites urbanas», Saguntum, 50, páginas 175-202. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.11408
JÁRREGA, R. (2020): «La Vía Augusta no es un topónimo. Aproximación a la organización territorial del Este de Hispania en época de Augusto», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 37, páginas 143-167.
JÁRREGA, R.; BERNI, P. (2014): «El taller de ánforas de Malgrat de Mar (Barcelona): arqueometría y epigrafía», en MORAIS, R.; FERNÁNDEZ, A.; SOUSA, M. J. (eds.): As produções cerâmicas de imitação na Hispania. Monografias Ex Officina Hispana, II, vol. I. Porto, páginas 393-403.
JÁRREGA, R.; COLOM, E. (2020): «Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino layetano: el caso de Lucius Minicius Natalis». Zephyrus, LXXXV, enero-junio 2020, 1-2, páginas 229-242. https://doi.org/10.14201/zephyrus202085229242
JÁRREGA, R.; OTIÑA, P. (2008): «Un tipo de ánfora tarraconense de época medioimperial (siglos II-III): la Dressel 2-4 evolucionada», SFECAG, Actes du Congrès de L'Escala - Empúries, Marsella, páginas 281-286.
LE ROUX, P. (1982): «Les sénateurs originaires de la province d'Hispania Citerior au Haut- Empire romain», Epigrafia e ordine senatorio, II, Tituli, 5, páginas 439-464.
LLINÀS, J.; FRIGOLA, J.; VIVAR, G. (2008): «Resultats de les excavacions arqueològiques dels anys 2006-2007 al conjunt termal romà de Sant Grau (Caldes de Malavella, La Selva)», en J. Soler (ed.): Novenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, L'Escala-Empúries, vol. I, páginas 233-242.
LLINÀS, J.; NOLLA, J. M. (2011): «Aigua sagrada. El balneari del Puig de Sant Grau a Aquae Calidae (Caldes de Malavella, la Selva)», en COSTA, A.; PALAHÍ, LL.; VIVÓ, D. (eds.): Aquae Sacrae: agua y sacralidad en la antigüedad = Water shapes: meanings, uses and the architecural works of the most precious gift. Girona, páginas 103-114.
MAYER, M. (1996): Gal.la Placídia i la Barcelona del s. V, Reial Academia de Bones Lletres, Barcelona.
MERINO, J.; NOLLA, J. M.; SANTOS, M. (1992): «El conjunt termal del Puig de Sant Grau (Caldes de Malavella, La Selva). Campanya de 1991». Primeres Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols, páginas 62-88 + 3 láminas sin numerar.
MERINO, J.; NOLLA, J. M.; SANTOS, M. (1994): Aquae Calidae. Presència romana a la Selva. Estudis i Textos, 3, Santa Coloma de Farners.
MIRÓ, J. (1988): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a. C.-I d. C.). BAR, International Series, 473. Londres. https://doi.org/10.30861/9780860546078
MIRÓ, J. (2020): «Barcino Augustea y Julio-Claudia.Dinámica socio-económica de la producción y el comercio del vino layetano», Spal, 29.2, páginas 205-234. https://doi.org/10.12795/spal.2020.i29.24
NOLLA, J. M. (2008): «La producció de les àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional», en LÓPEZ MULLOR, A.; AQUILUÉ, X. (coords.): La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Monografies, 8, Barcelona, páginas 163-175.
NOLLA, J. M.; CANES, J. M.; ROCAS, X. (1982): «Un forn de terrissa a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà). Excavacions de 1980-1981», Ampurias, 44, páginas 147-183.
NOLLA, J. M.; CASAS, J. (1984): Carta Arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d'època romana al Nord-Est de Catalunya, Girona.
OLESTI, O. (2005): «Propiedad de la tierra y élites locales. El ejemplo del ager barcinonensis». En GARRIDO-HORY, M. y GONZALES, A. (eds.): Histoire, espaces et marges de l'Antiquité: hommages à Monique Clavel-Lévêque, vol. 4. Besançon, páginas 175-200.
OLESTI, O. (2008): «Formas de propiedad y gestión de la tierra en la colonia de Barcino: una aproximación metodológica». En MANGAS, J. y NOVILLO, M. A. (eds.): El territorio de las ciudades romanas. Sísifo, Madrid, páginas 279-308.
OLESTI, O.; CARRERAS, C. (2008): New methods for the study of the social landscape from Laietania wine production region (NE Spain), New perspectives on the Ancient World (P. P. Funari, R. S. Garraffoni, B. Letalien, eds.), Oxford, páginas 131-144.
OLESTI, O.; CARRERAS, C. (2013): «Le paysage social de la production vitivinicole dans l'ager Barcinonensis: esclaves, affranchis et institores», Dialogues d'Histoire Ancienne, 39 (2), páginas 147-189. https://doi.org/10.3917/dha.392.0147
PALAHÍ, LL.; NOLLA, J.M. (2010): Felix Turissa. La vil·la romana dels Ametllers i el seu fundus (Tossa de Mar, la Selva). Documenta, 12, Tarragona.
PEREIRA, G. 1987: El edicto de Domiciano sobre el vino y la economía política romana en el Alto Imperio, El vi a l'Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, Badalona, páginas 349-364.
PREVOSTI, M. (1995): «Conclusions», en PREVOSTI, M. (coord.): Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A., Barcelona, páginas 243-256.
REVILLA, V. (2002): «El vi de Tàrraco durant el Principat: èlits urbanes i imatges de la producció», Citerior: Arqueologia i ciències de l'Antiguitat, 3, páginas 173-207.
REVILLA, V. (1995): Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a. C.-III d. C.). Cuadernos de Arqueología, 8, L'Estaquirot. Barcelona.
RODÀ, I. (1970): «Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius Licinus Sura». Pyrenae, 6. Barcelona, páginas 167-183.
RODÀ, I. (2010): «La promoción de las elites en las ciudades del Conventus Tarraconensis», en NAVARRO, F. J. (ed.): Pluralidad e integración en el mundo romano, Colección Mundo Antiguo 13. Barañáin, páginas 177-188.
RODÀ, I. (2014): «Lucius Licinius Sura, Hispanus», Trajan und seine städte. Colloquium (Cluj- Napoca, 29. September - 2. Oktober 2013), Cluj-Napoca, páginas 21-35.
SÁNCHEZ ALGUACIL, J. (2020): «Los centros productores del vino lauronensis y las gentes implicadas en el contexto de la producción vitivinícola en el territorium de Aquae Calidae (Caldas de Montbui, Vallés Oriental, Barcelona)», Hispania Antiqva. Revista de Historia Antigua, XLIV, páginas 285-315. https://doi.org/10.24197/ha.XLIV.2020.285-315
SERRA RÀFOLS, J. DE C. (1941): «Las termas romanas de Caldas de Malavella (Gerona)», Archivo Español de Arqueología, 43, páginas 304-315.
SIMÓN, I. (2018): «C. Licinius Adin: uno de los últimos iberos. Dialogues d'Histoire Ancienne, 44 (1), páginas 59-73. https://doi.org/10.3917/dha.441.0059
SIMÓN, I. (2020): Nombres ibéricos en inscripciones latinas, Rricerche sulle lingue di frammentaria attestazione Collana diretta da Paolo Poccetti. Fabrizio Serra editore, Pisa-Roma.
SYME, R. (1981): «Rival Cities, Notably Tarraco and Barcino», Ktema VI, páginas 271-285. https://doi.org/10.3406/ktema.1981.1851
SYME, R. (1982-83): «Spaniards at Tivoli», AncientSociety, XIII/XIV, páginas 241-263.
TREMOLEDA, J. (2000): Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Cataluña (Época augústea y altoimperial). BAR, International Series, 835. Oxford.
TREMOLEDA, J. (2005): «Un nou inversor itàlic en la viticultura de la Tarraconensis: Publi Baebi Tuticà». Pyrenae, 36, 2, páginas 115-140.
TREMOLEDA, J.; CASTANYER, P. (2017-2018): «La producción de ánforas vinarias en el alfar romano de Ermedàs (Cornellà del Terri, Girona)», en MAUNÉ, S.; BIGOT, F.; CORBEEL, J. (dirs.): Dossier. Recherches récentes sur les ateliers de production et les amphores vinaires de Gaule Narbonnaise et de Tarraconaise. Revue Archéologique de Narbonnaise, 51, páginas 237-256.
TREMOLEDA, J.; CASTANYER, P.; SIMON, J.; FERRER, A. (coords) (2017): La bòbila romana d'Ermedàs (Cornellà del Terri). Una indústria de producció ceràmica d'època romana al Pla de l'Estany. Grup de Recerca del Pla de l'Estany, Cornellà del Terri.
Detalles
Detalles del artículo
Esta obra está bajo licencia internacional Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObrasDerivadas 4.0.
CESIÓN DE DERECHOS
Al enviar el artículo para su evaluación y posterior publicación en la revista Cuadernos de Arqueología, el AUTOR cede de manera exclusiva los derechos de comunicación pública, reproducción, distribución y venta para su explotación comercial a la Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones, por el plazo máximo legal vigente -toda la vida del autor y setenta años después de su muerte o declaración de fallecimiento-, en cualquier país, y en cualquiera de las actuales y futuras modalidades de edición tanto en versión impresa como electrónica.
En el caso de que el artículo no fuera aceptado para su publicación, esta cesión de derechos decae con la comunicación de la negativa al AUTOR.
El AUTOR afirma que el artículo es inédito, que no ha sido enviado simultáneamente a otro medio de publicación y que los derechos no han sido cedidos de forma exclusiva con anterioridad. Se hace responsable frente a la Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones de la autoría y originalidad de su obra, así como de todas las cargas pecuniarias que pudieran derivarse para Universidad de Navarra a través de su Servicio de Publicaciones, a favor de terceros con motivo de acciones, reclamaciones o conflictos derivados del incumplimiento de obligaciones por parte del AUTOR.