Rosa-Maria Calafat-Vila e-mail(Inicie sesión)

Contenido principal del artículo

Autores/as

Rosa-Maria Calafat-Vila e-mail(Inicie sesión)

Resumen

114

Este trabajo, que contribuye a la construcción científica del relato historiográfico catalán, analiza desde la Historia Social de la Lengua tres piezas jocoserias que satirizan al maestro de latín y su método en la Mallorca de principios del siglo XIX, además de reflejar las disputas literarias entre dos gramáticos y sus preferencias por el catalán o el castellano. En Carta de un maestro a su discípulo (1802), se arremete contra la ignorancia del profesor semperista, que acostumbraba a dictar en catalán las lecciones, para imponer el Nebrija y el Torrella en castellano. En las contrarréplicas, la Obreta petita y la Empatadera, se ataca mordazmente al autor de la Carta por pedante preceptor de latín, personaje específico del subgénero de la sátira gramatical. Se aboga, además, por el Sempere, la cultura local y la superación de tales debates para avanzar pedagógicamente en la enseñanza de la latinidad.

Palabras clave

Debates pedagógicos, Latín, Lenguas en contacto, Estilo jocoserio, Mallorca siglo XIX

Referencias

Bègue, Alain. “«Assurons-nous d’une félicité tout humaine»: lo jocoserio como manifestación del hombre moderno (1651-1750)”. Romance Notes 56.3 (2016): 383-92.

Bover, Joaquim M. Biblioteca de escritores baleares (la Ciutat de Mallorca, 1868). Vols. 1 y 2. Facsímil. Barcelona: Curial, 1975.

Calafat, Rosa M. Llengua i repressió a la Mallorca del segle XVIII. 1993. Universitat de les Illes Balears, tesis doctoral.

Calafat, Rosa M., Catalina Monserrat y Gabriel Seguí. El Nou Mètode de Antoni Portella, una gramática latina en lengua catalana: Menorca y Mallorca en la Ilustración. Nueva York: Idea, 2020.

Escartí, Vicent-Josep. “La prosa en catalán durante el siglo XVIII”. Dieciocho 35.1 (2012): 136-45.

Espino, Javier. “El influjo de la hispanización en las gramáticas latinas en la Corona de Aragón en el siglo XVIII: la «Sintaxis de Torrella»”. Alazet 14 (2002): 209-15.

Espino, Javier. “Política y enseñanza del latín: liberales y conservadores en la gramática latina durante el reinado de Fernando VII”. Estudios clásicos 123 (2003): 46-65.

Espino, Javier. “Enseñanza del latín e historia de las ideas, la Revolución de Port-Royal y su repercusión en Francia y España durante el siglo XVIII”. Minerva 23 (2010): 261-84.

Espino, Javier. “Entre la regeneración educativa y las polémicas literarias: la «sátira gramatical» y la figura del profesor de latinidad en escritores y «hombres de letras» del siglo XVIII español”. Nueva revista de filología hispánica 65.1 (2017): 101-41.

Étienvre, Jean-Pierre. “Primores de lo jocoserio”. Bulletin hispanique 106.1 (2004): 235-52.

Ferrando, Antoni, y Miquel Nicolás. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011.

Ferrer, Antoni-Lluc. “Refranys i locucions del Diari de Buja”. Randa 9 (1979): 83-96.

Ferrer, Antoni-Lluc. “El Diari de Buja (1812-1813) i Miquel Ferrer i Bauçà”. Randa 17 (1985): 137-77.

Marcet, Pere, y Joan Solà. Història de la lingüística catalana 1775-1900. Vol. 1- 2. Girona: Universitat de Girona/Eumo, 1998.

Martínez, Catalina. La llengua catalana a Mallorca al segle XVIII i primer terç del XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

Massot i Muntaner, Josep. Els mallorquins i la llengua autòctona. Barcelona: Curial, 1985.

Miralles, Eulàlia. “Las traducciones catalanas en el siglo XVIII y el primer tercio del XIX”. Dieciocho 35.1 (2012): 125-36.

Paredes, Maria. “Les reminiscències dels clàssics llatins en l’obra literària de Joan Ramis i Ramis”. Joan Ramis i Josep M. Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme. Eds. Maria Paredes y Josefina Salord. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 113-57.

Rafanell, August. La llengua silenciada. Barcelona: Empúries, 1999.

Renom, M. Teresa. Miquel Ferrer i Bauçà, protagonista en la societat de Mallorca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Sánchez, Eustaquio. “La sintaxis de Torrella en la Universidad de Cervera”. Studia Philologica Valentina 13 (2011): 341-68.

Sánchez, Eustaquio. “Gregorio Mayáns y la Gramática latina”. Studia Philologica Valentina 14 (2012): 447-73.

Solà, Joan. Episodis d’Història de la Llengua Catalana. Barcelona: Empúries, 1991.

Uzcanga, Francisco. “Ideas de la sátira en el siglo XVIII: hacia una nueva función en el marco de la ideología ilustrada”. Revista de Literatura 126 (2001): 425-59.

Valsalobre, Pep, y Albert Rossich. Literatura i cultura catalanes (segles XVIIXVIII).Barcelona: UOC, 2008.

Métricas

Search GoogleScholar




Detalles

Detalles del artículo

Sección
Artículos. Sección miscelánea