José Navarro-Cendejas e-mail(Inicie sesión) , Sandra Fachelli e-mail(Inicie sesión)

Contenido principal del artículo

Autores/as

José Navarro-Cendejas e-mail(Inicie sesión)
Sandra Fachelli e-mail(Inicie sesión)

Resumen

415
This article examines the employment and work status of Catalan graduates from public universities, by establishing a comparison between three cohorts of graduates: 2004 (during an expansion), 2007 (starting point of economic crisis), and 2010 (during the crisis). A first descriptive analysis shows that the rise of unemployment has affected graduates differently according to gender, social origin, field of study and work during higher education. A second typological analysis shows a homogeneous structure of occupations among the cohorts. However, starting with the 2010 cohort, the most exposed to the crisis, the absolute number of graduates with the better occupational conditions has declined, whereas the number of graduates in less protected has increased.

Referencias

ANECA (2009). Los procesos de inserción laboral de los titulados universitarios en España. Factores de facilitación y de obstaculización. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.

AQU Catalunya (2008). Third study on labour market outcomes of university graduates in Catalonia. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

AQU Catalunya (2011). Universitat i Treball a Catalunya 2011. Estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

AQU Catalunya (2015). Universities and Employment in Catalonia 2014. Survey of the employment outcomes of the graduate population from Catalan universities. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Allen, J. and Van der Velden, R. (2007). Transitions from higher education to work. In U. Teichler (Ed.), Careers of University Graduates (pp. 55-77). Dordrecht: Springer.

Béduwé, C. and Planas, J. (2003). EDEX Educational Expansion and Labour Market: A Comparative Study of Five European Countries-France, Germany, Italy, Spain and the United Kingdom with Special Reference to the United States. Thessaloniki: CEDEFOP Reference Series.

Benzécri, J. P. (1979). Sur le calcul des taux d’inertie dans l’analyse d’un questionnaire. Cahiers de l’Analyse des Données, 5, 377-378.

Bourdieu, P. (1984). Distinction: A social critique of the judgement of taste. London: Routledge.

Brown, P. and Lauder, H. (2006). Globalisation, knowledge and the myth of the magnet economy. Globalisation, Societies and Education, 4(1), 25-57.

Cornejo, J. (1988). Técnicas de investigación social: el análisis de correspondencias: teoría y práctica. Barcelona: Técnicas y publicaciones universitarias.

Daza, L. and Elias, M. (2015). Los estudiantes de la universidad actual. Quiénes son, cómo son y qué estudian. Barcelona: Octaedro, ICE-UB.

Doeringer, P. and Piore, M. (1971). Internal Labor Markets and Manpower Analysis. Lexington: Heat and Company.

Domínguez, M. and López-Roldán, P. (1996). La construcció de tipologies: procés y tècniques d’anàlisi de dades. Papers. Revista de Sociologia, 48, 31-39.

Duell, N. (2004). Defi ning and assessing precarious employment in Europe: a review of main studies and surveys. Available at: http://www.economix.org/pdf/ ECONOMIXanalysis-precarious-employment-Europe.pdf (accessed 10 March 2015).

Erola, J., Jalonen, S. and Lehti, H. (2016). Parental education, class and income over early life course and children’s achievement. Research in Social Stratifi cation and Mobility, 44, 33-43.

Fachelli, S. and Planas, J. (2016). Evolució de la inserció professional dels graduats universitaris: de l’expansió a la crisi duradera. In H. Troiano (Ed.), Equitat en l’accés i en la inserció profesional dels graduats universitaris (pp. 7-83). Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Fachelli, S. Planas, J. (2014). Inserción profesional y movilidad intergeneracional de los universitarios: de la expansión a la crisis. Revista Española de Sociología, 21, 69-98.

INE (2014). Notas de prensa. Encuesta de Población Activa (EPA). 29 de abril de 2014. Madrid: INE.

Jaume Bofi ll Foundation (2005). Estructura social i desigualtats a Catalunya, Volum I, Classes socials, educació, treball i usos del temps a Catalunya, Polítiques. Barcelona: Editorial Mediterrània.

Jackson, M (2001). Non-meritocratic job requirements and the reproduction of class inequality: An investigation. Work, Employment and Society, 15(3), 619-630.

Klees, S. (2016). Human Capital and Rates of Return: Brilliant Ideas or Ideological Dead Ends? Comparative Education Review, 60(4), 644-672.

Kucel, A. (2011). Literature Survey of the Incidence of Over-education: A Sociological Approach. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 134, 125-142.

Le Roux, B. and Rouanet, H. (2010). Multiple correspondence analysis. Thousand Oaks: Sage.

Lebart, L., Morineau, A. and Piron, M. (2000). Statistique exploratoire multidimensionnelle. Paris: Dunod.

López-Roldán, P. (1994). La construcción de tipologías en sociología: propuesta metodológica de construcción, análisis y validación. Aplicación al estudio de la segmentación del mercado de trabajo en la Región Metropolitana de Barcelona. Doctoral Dissertation. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

López-Roldán, P. (1996). La construcción de tipologías: metodología de análisis. Papers. Revista de Sociologia, 48, 9-29.

López-Roldán, P. and Fachelli, S. (2015). Metodología de la investigación social cuantitativa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

López-Roldán, P. and Fachelli, S. (2017). Desigualdad y segmentación en los mercados de trabajo de España y Argentina. Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales, 5, 15-33.

López-Roldán, P. and Fachelli, S. (2019). Employment segmentation and appreciation of education in an anchored production model. Comparative analysis between Spain and Argentina. Papers. Revista de Sociologia, Forthcoming.

Marqués-Perales, I. and Gil-Hernández, C. (2015). Origen social y sobreeducación en los universitarios españoles: ¿es meritocrático el acceso a la clase de servicio? Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 150, 89-112.

Martínez-García, J. (2017). Sobrecualifi cación de los titulados universitarios y movilidad social. Papers. Revista de Sociologia, 102(1), 29-52.

Miguélez, F. and López-Roldán, P. (Coords.). (2014). Crisis, empleo e inmigración en España. Un análisis de las trayectorias laborales. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Montesinos, A., Pé rez, J. and Ramos, R. (2014). El empleo de las administraciones públicas en España: caracterización y evolución durante la crisis (General government employment in Spain: composition and evolution over the economic crisis). Occasional Paper nº 1402. Madrid: Banco de España.

Oliver, J. (2015). Inmigración y Emigración: Mitos y realidades, Anuario de la inmigración en España 2014. Barcelona: Cidob.

Ortiz, L. (2010). Not the right job, but a secure one: over-education and temporary employment in France, Italy and Spain. Work, Employment and Society, 24(1), 47-64.

Pastor, J. and Peraita, C. (2014). La inserción laboral de los universitarios españoles. RASE, 7(1), 252-266.

Piore, M. (1975). Notes for a Theory of Labor Market Segmentation. In R. C. Edwards, M. Reich and D. M. Gordon, Labor Market Segmentation (pp. 125- 150). Lexington: Heath and Co.

Planas, J. and Fachelli, S. (2010). Catalan universities as a factor of equity and professional mobility. An analysis of the relationship between family status, academic background and professional employment in 2008 of graduates who completed their studies at Catalan universities in 2004. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Planas, J. and Enciso, I. (2014). Los estudiantes que trabajan: ¿tiene valor profesional el trabajo durante los estudios? Revista Iberoamericana de educación superior, 5(12), 23-45.

Reich, M., Gordon, M. and Edwards, R. (1973). A theory of labor market segmentation. The American Economic Review, 63(2), 359-365.

Sáenz, A. (Coord.). (2001). En torno al trabajo universitario. Reflexiones y datos. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Consejo de Universidades.

Sala, G., Planas, J. Masjuan, J. M. and Enciso-Rodríguez, R. (2007), El fenomen de la transició laboral. In AQU Catalunya, Educació superior i treball a Catalunya. Anàlisi dels factors d’inserció laboral. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Santamaría, E. (2009). Precariedad laboral: apuntes para una aproximación sociológica a sus formas contemporáneas. Papeles del CEIC 1, 24-41.

Schomburg, H. and Teichler, U. (2006). Higher Education and Graduate Employment in Europe. Dordrecht: Springer.

Subirats, M., López-Roldán, P. and Sánchez, C. (2010). Clases y grupos sociales en la Región Metropolitana de Barcelona. Papers. Revista de Sociologia, 52, 8-37.

Teichler, U. (Ed.) (2007). Careers of University Graduates. Views and Experiences in Comparative Perspectives. Dordrecht: Springer.

Troiano, H., Masjuan, J.M. and Elias, M. (2010). La recontextualización de las políticas de incorporación al Espacio Europeo de Educación Superior: Un estudio de caso. Revista de Educación, 351, 283-310.

Weiss, F., Klein, M. and Grauenhorst, T. (2014). The effects of work experience during higher education on labour market entry: learning by doing or an entry ticket? Work, employment and society, 28(5), 788-807.

Métricas

Search GoogleScholar




Detalles

Detalles del artículo

Sección
Artículos
Biografía del autor/a

José Navarro-Cendejas, CONACYT. Carretera México Toluca 3655 Lomas de Santa Fe

CP. 11850 Delegación Miguel Hidalgo Ciudad de México

Sandra Fachelli, Universidad Autónoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

08193, Bellaterra, Barcelona